Sense voler minimitzar l'èxit de la producció catalana "Pa negre", que ha estat la justa mereixedora de 9 premis Goya, en el fons crec que aquest reconeixement per part de l'academia de cinema espanyol és fals i ve determinat, al meu entendre, per qüestions purament polítiques.
Quina coincidència que justament en un moment polític de mala relació entre Catalunya i Espanya, en un moment en que l'independentisme català augmenta, l'academia de cinema espanyola reconegui una pel·licula rodada integrament en català.
Comparteixo l'alegria dels ciutadans catalans veient el reconeixement al cinema fet a casa nostra, però no em crec les paraules de la productora executiva d'aquest film, quan les diu en un ambient descaradament pseudo-progresista amb un titella del socialisme català amenitzant la gala.
La productora executiva de Pa Negre, la també directora Isona Pasona, ha dit textualment el següent:
Gracias, muy sinceramente a mis compañeros del Cine. No sólo han votado una buena película, había muy buenas películas en esta final, han votado por la diversidad. Ha sido un placer rodar “Pa Negre” en catalán, en nuestra lengua, y vosotros lo habéis entendido y lo habéis votado. Siempre vais por delante, compañeros del cine. GRACIAS.
M'agradaria preguntar-li a la senyora Pasona, on estan aquests amics seus quan cada dia el català pateix una agressió de la premsa estatal. On estaven aquests amics seus que tant estimen Catalunya quan un tribunal destrosa la voluntat d'un poble democràtic retallant la seva normativa bàsica. On estan aquests amics seus del cinema quan impresentables com el Foro de Babel diu que el castellà està perseguit a Catalunya.
Totes aquests amics seus demanen i reconeixen publicament el dret a l'autodeterminació de territoris com el Sahara Occidental, però en canvi minimitzen i ridiculitzen els anhels democràtics de llibertat del poble català...
On estan aquets amics?
Els governants espanyols, i els socialistes més concretament, saben com distreure al poble per amagar la nefasta aportació governamental que practiquen. I nosaltres, els catalans, que a vegades semblem atontats, ens encanta pensar que encara hi ha algú a les Espanyes que li fa gràcia això del català. Se'ns cau la baba que es reconegui una película rodada en català, o que el Buddy Allen introdueixi 4 paraules en català, pero en canvi no ens recordem que el deute català ve determinat per la mala gestió d'altres territoris espanyols que han viscut i viuen de la mamella catalana...
I com no capitanejant aquesta reacció d'atontats i paiasus posem al capdavant a l'Andreu Buenafuente... el bufon del reino.
Amb aquestes reaccions som uns provincians.
Ja em veig al Zapatero parlant amb el De la Iglesia: "Oye, que la gente esta muy quemada con los catalanes, a ver si a "Pa negre" la premiais mucho y calmamos el tema... y oye, seguro que con Buenafuente y su acento de Reus la gente se reirá y verá con simpatía de nuevo a los catalanes... Ah! Y de paso premiar tambien a la peli de Maragall..."
I com no, que maco que queda veure a un català renegar d'un suposat català radical que va amb barretina... (Per cert, lamentables imatges del Jimmy Jump, com sempre).
Disculpeu la "paranoia", però es que jo ho veig així. Jo ja no me'n fio de la suposada benevolència dels directors espanyols ni de certs estaments de poder de l'espanyolisme pseudo-progre vers Catalunya i/o el català.
