FER PINYA!!

A una escola d’estiu de la UJ, una consultoria ens va ensenyar com fer un bon discurs. I com exemples ens va ensenyar diferents discursos de diferents pel•lícules. Aquests discursos, carregats de passió i de significat, quan originen una reacció al receptor del missatge, quan fan que l’espectador s’aixequi literalment de la cadira, esdevenen arengues. Arengues que com podreu veure en els vídeos que us he preparat, gràcies al youtube, poden abarcar temes tant cotidians com l’esport, el sentiment a un grup i com no la política.

http://www.youtube.com/watch?v=hLdZz92jh2Q

http://www.youtube.com/watch?v=enwqNa39DqE&feature=&p=5146DA5F78E9F89C&index=0&playnext=1

http://www.youtube.com/watch?v=1Trn4bg9Ftg / http://www.youtube.com/watch?v=fstbvNVzrqI&feature=related


Ara farà uns dies, vaig tenir l’ocasió de sentir un discurs espectacular en directe. Va ser al Consell de Barcelona, i el va pronunciar un gran polític: l’Antoni Castellà. Diputat per CiU, i Secretari d’Organització d’Unió Democràtica de Catalunya.

Primer us explico “l’escenari” del discurs: el Consell de Barcelona és la reunió de tots els càrrecs polítics interns (membres d’executius de barri i de districte) i externs (consellers municipals i regidors a l’Ajuntament de Barcelona) d’UDC a la ciutat de Barcelona. Aquest Consell es va celebrar perquè així ho marquen els Estatuts, per a que el President d’UDC de Barcelona rendeixi comptes davant els principals afiliats, i a la vegada per animar-nos a treballar de valent per a guanyar les Eleccions al Parlament del proper 28 de novembre. Com podeu entendre, un acte d’aquests és realment necessari per qualsevol formació política, ja que una mica d’autoanimació és necessària, i més quan el partit celebra el seu 79è aniversari d’existència.

Els discursos van ser de Gerard Ardanuy, President d’UDC a Barcelona, Núria de Gispert, candidata de CiU a la Presidència del Parlament, i finalment de Antoni Castellà, candidat de CiU.

Fou la darrera part del discurs del Toni que ens va emocionar a tots plegats. Amb la certesa que no recordaré tot el que va dir, al menys intentaré reflectir el missatge que va calar fons:

“Queden un 30 i escaig de dies per a les Eleccions. I ara més que mai hem de treballar de valent des d’Unió Democràtica de Catalunya. Ara més que mai hem de ser forts i fer l’últim esforç per assolir la gran victòria. Deixeu-me que us ho descrigui amb un símil que crec que entendreu a la perfecció.

El castellers, aquesta tradició nostra, que dignifica la nostra cultura i que reuneix totes les millors qualitats dels catalans: treball, esforç, perseverància, fer pinya... Si alguna vegada heu pogut fer de casteller sabreu que els que estan a la pinya, els que estan a la base, tenen una de les funcions primordials, que és la d’aguantar l’estructura. La seva feina moltes vegades sembla fàcil i no es mai reconeguda, però ells són la base. Si ells fallen, el castell ve a baix. Doncs bé, aquesta pinya... les persones que en formen part, si us fixeu, no miren mai a la torre. Sempre estan amb els braços amunt, però amb el cap mirant al terra. I vosaltres pensareu, com és que aguanten tant si no veuen el castell?

És gràcies als crits del cap de colla que saben com col•locar-se. Amb la vista fixada al terra són les gralles les que els hi fan saber que el castell està pujant. No veuen res, però saben que això rutlla. I quan senten els crits i aplaudiments del públic i de la resta de colles saben que l’enxaneta ha coronat el castell. El castell està carregat. Però encara no s’ha acabat! Ara ve la part més important! La glòria està a tocar, però encara no esta asolida. Cal descarregar el castell per puntuar. I descarregar el castell és la part més difícil ja que el cansament s’apodera de la pinya després de tant esforç per mantenir l’equilibri de tota l’estructura.

I es en aquest moment, en el moment en que el cos dona senyals de cansament i debilitat, d’esgotament i de tensió, quan s’ha de fer l’esforç final, i és des de dins de la mateixa pinya que un sol crit ressona entre tots: PITS APRETATS I UN PAS ENDAVANT! I la pinya es fa més forta que mai.

Sé que costa demanar-vos-ho. Sé que després de 7 anys de tripartit estem esgotats. Sé que hem treballat de valent durant tot aquest temps per traslladar la il•lusió d’una nova Catalunya als ciutadans. PERO ARA MÉS QUE MAI HEM DE DIR, PITS FORA I UN PAS ENDAVANT! Ara més que mai us demano el darrer esforç.”

No cal ni que us digui que al finalitzar aquest discurs, l’aplaudiment va ser estrepitós.

Ara més que mai, farem l’últim esforç.