Converses inquietants...

- Ayer vi a Artur Mas por la tele, con la Terribas… Oye, me gustó mucho, eh?

- Clar, és que el Mas és un molt bon polític. Com ell n’hi han pocs.

- Lo que no me gustó es el supuesto separatismo que irradia… Esto de separar Cataluña de España. La verdad, no lo entiendo porque se ha de meter en estos berengenales

- Home, el Mas es nacionalista, i és ben normal que un nacionalista vulgui la plena sobirania de la seva Nació, no?

- Sí, bueno, pero que nación…? Bueno, que sí, que yo llevo en Cataluña toda mi vida y siempre he pensado que no es una región. Pero separarse de España… Es que no lo concibo.

- Mira, voler la independencia de Catalunya és tant respectable voler que aquesta continui sent Espanya. Tu ja saps que jo votaría sí en un Referéndum d’Independència, i no per això odio a Espanya, no?

- Si bueno… pero es que si vamos a la independencia volveremos a la prehistoria! Puestos a hacer volvamos a los reinos de taifas!!!! O no! Mejor, a los Unos! Los Iberos y los Celtas!!!

- Anem a veure… El que dius no te sentit! Per què els que us sentiu espanyols considereu que el que vosaltres denomineu “nacionalismos perifericos” son coses “del passat”… A mi em dona la sensació que teniu un punt carca i poc democràtic.

- Perdona! Que yo soy muy demócrata. Que yo corrí delante de los grises!!!!

- Sí, i no et trec mèrit pel que vas fer! Si em sembla perfecte. Però hi ha una cosa que us uneix als que estaven a favor de Franco, que és el nacionalisme espanyol i la unitat sacrosanta d'Espanya. Per cert, que em sembla molt be el patriotisme espanyol! Considero totalment legítim que et sentis el més espanyol de tots. La pregunta és: i tu com veus que jo em senti només català?

- Pues mal! Eh! Que también lo respeto, pero tu eres español.

- Sí, i jo no he dit que no ho sigui. Jo només dic que no m’hi sento. Jo sóc espanyol, però només em sento català. I no tinc cap problema en reconèixer que visc a Espanya. Seria absurd negar-ho. Què posa al meu DNI? ESPAÑA, oi? Doncs cap problema. Però no estic a una democràcia? Perque no puc lluitar democràticament i políticament per a que una part d’Espanya s’independitzi democràticament si els ciutadans així ho volen?

- No, no! Si no hay nigún problema, lo que pasa es que es una lucha absurda, tarde o temprano se os cortaran las alas y no se os permitirá independizaros.

- Ah! Per tant em reconeixes que els espanyols no son democràtics?

- No! Yo soy demócrata! Luche contra...

- Sí, contra Franco! I si Espanya es demócrata és perque catalans i bascos van ajudar a que així sigui!

- Oh! Pero los vascos matan...

- Algunos, no todos. Et puc assegurar que conec molts bascos abertzales que son demócrates.

- Abertzales no quiere decir etarras?

- No, abertzales vol dir independentistes. I com a tot arreu hi ha independentistes demócrates. Llàstima d’ETA. Fixat! Els catalans, tots nosaltres vam acabar amb el terrorisme català. Terra Lliure va morir perque no tenia el suport dels catalans, i es va extinguir. Els catalans som dels pocs pobles de l’actual Espanya que hem acabat amb la violència. En canvi el vascos encara no han pogut, ni tampoc els espanyols...

- Perdona! Pero no hay terroristas españoles!

- Como que no!!!! I els GAL? I la ATE? I els cachorros de l’Ynestrillas? Bueno, independentment t’he de fer una pregunta. A veure qué en penses. Jo soc nacionalista català, i independentista, però en canvi no tinc cap problema de viure a Espanya i veure que la meva Nació, la meva Pàtria, encara està dincs d’un Estat que jo no sento com a propi. Jo visc normal i no tinc problemes, oi? Un exemple clar és el fet que tu i jo ara estem parlant ben tranquilament, en dos idiomes ben macos, i no ens tirem els plats pel cap, oi?

- Estoy de acuerdo.

- Vale, la meva pregunta és: tu acceptaries que ara això fos una Catalunya independent?

- ...

- No respons? Veient la teva cara entenc que no et faria gaire gràcia...

- Hombre... es que no pasará. Además, yo no quiero que haya separación y que se cree tensión entre los dos bandos.

- Et repeteixo que per part dels catalans nacionalistes no hi ha cap tensió. Tot el contrari. Vam acabar amb la violència d’uns terroristes que deien que lluitaven per la independència de Catalunya. I no tenim cap problema a ser Espanyols. Però com en teoria estem a una democràcia, tenim tot el dret de reclamar la idea de separar-nos, no? No creus que aquesta suposada “tensió” entre els dos bandols l’han creat certes persones que viuen fora de Catalunya

- ...

- ...justament aquells que treuen polèmiques com si el castellà està perseguit a Catalunya o si aquí la societat està dividida entre nacionalistes i no nacionalistes... En tots els anys que portes aqui... algú t’ha criticat per parlar en castellà? Algú t’ha ofés?

- No, pero estan los de las multas a los locales que no rotulan en catalan...

- Sí, y que problema hay en rotular en catalán????

- ...

- Per acabar aquest debat, molt interessant per cert, que he de marxar... respon-me a la pregunta que t’he fet. Acceptaries viure a una Catalunya independent, a un Estat català, de la mateixa manera que jo visc a Espanya? No creus que pot ser possible viure a una Catalunya independent amb tota naturalitat, proposant per exemple la doble nacionalitat als ciutadans espanyols?

- ...

(Nota aclarativa: aquesta és una conversa que vaig mantenir fa poc amb un conegut meu. El seu silenci a la pregunta final i la cara que va posar em va inquietar molt).