Nacionalisme de "bon rotllo"

Tal i com veieu al meu perfil, em defineixo com un nacionalista català "de bon rotllo". M'agradaria descriure aquesta conotació de "bon rotllo" a la meva posició política.

Moltes persones identifiquen al nacionalisme català com un nacionalisme anti-espanyol, i la seva interpretació no està del tot equivocada, ja que moltes vegades des de certs sectors del nacionalisme català (ei, i també per part del nacionalisme espanyol) s'identifica el sentiment català amb un sentiment d'odi o menyspreança vers Espanya i el que sigui espanyol.

Però m'agradaria comentar que no tots els nacionalistes catalans som anti-espanyols. Aquest és el meu cas, i m'agradaria demostrar-vos que és possible ser nacionalista català, inclós desitjar la plena sobirania de Catalunya, desitjar per tant l'independència de Catalunya i no odiar Espanya.

Si us sóc realista, jo em sento només català. No em sento identificat en la idea d'Espanya i no la sento com la meva Nació. Quan sento l'himne espanyol no se'm posa la pell de gallina, quan arribo a l'Aeroport de Barajas encara no em sento "del tot a casa meva", quan veig els èxits futbolístics de "La Roja", m'alegro, però no m'emociono... Malgrat tot, no puc negar que Espanya és una gran Nació.

Sóc dels que mai he negat que Catalunya forma part d'Espanya, ja que aquesta és la realitat, ens agradi o no a una part de la població. Al meu carnet d'identitat posa clarament "ESPAÑA", i per tant negar-ho seria absurd. No obstant, sóc de les persones que si em pregunten d'on sóc, després d'explicar que provinc d'Espanya, explico que el meu sentiment nacional és diferent i que les meves aspiracions polítiques són la creació d'un Estat català en el sí de la Unió Europea.

Sóc partidar d'aquest nacionalisme realista. Jo no tinc res contra Espanya (a excepció de l'Espanya cavernícola i irreal de la COPE, La Razón i de la Rosa Díez, que ataca constantment a Catalunya). Respecto la idea d'Espanya com una nació, però en tant en quant Espanya s'autodeclara "país democràtic", aquest ha d'acceptar que algun dia si la població així ho decideix mitjançant les urnes una part del que ara és el seu territori es separi i segueixi el seu camí sol.

Sóc nacionalista català i m'encanta el castellà, i crec que seria un gran error ignorar-lo, ja que no es pot negar la magnitut internacional que té l'idioma de Cervantes. I si us he de ser realista, sempre he cregut que tinc més en comú amb un espanyol que no pas amb un suec o un belga...

El dia que els nacionalistes no mirem amb recels als nostres cosins germans espanyols, potser les coses canviarien una mica, i el nacionalisme català tindria més adeptes. Sóc conscient que moltes vegades Espanya no ens ho posa fàcil i que certes actituts i comentaris que provenen de la resta de l'Estat són un atac directe vers Catalunya i els catalans, però també hem de ser conscients que no tohom d'Espanya és com Jimenez Losantos, Cesar Vidal o Curri Valenzuela.